barri de Sant Pere
Avui ens hem deixat perdre per la Ribera. Engloba els antics barris de Sant Pere, Santa Caterina i el denominat pròpiament barri de la Ribera. Partint del pla de la Catedral, hem travessat la Via Laietana i començat a caminar…
font de Sant Pere
Voltant, voltant, hem arribat a la Plaça de Sant Pere. On aixoplugada sota l’ombra de Sant Pere de les Puelles hi trobem la primera i més coneguda, la font de Sant Pere.
Disseny original i únic de Pere Falquès i Urpí de 1893. Es tracta d’una font de forja d’estil modernista, de quatre aixetes, guarnida amb dos fanals que porta pels dos cantons, l’escut de la ciutat i el nom del lloc.
font del carrer de les Basses de Sant Pere
Ara agafem el carrer de les Basses de Sant Pere, on hem trobat una font del model Badalona.
Es tracta d’una font de quatre aixetes amb cinc fanals. La única d’aquest model instal·lades a Barcelona que té fanals incorporats, també és de les poques que té pintat l’escut de la Ciutat.
Aquí trobareu la llista de totes les fonts d’aquest model instal·lades a la ciutat.
font de la Plaça de Sant Agustí Vell
Seguint pel mateix carrer, arribem a la Plaça de Sant Agustí Vell. El primer que veiem, al bell mig, entre dos fanals preciosos de cinc llums, es una font del model Canaletes.
Aquesta té un fanal amb quatre llums i també te l’abeurador per gossos i quatre aixetes, com la font de Canaletes. Però no està pintada en cap dels seus elements, és a dir, és una font de ferro forjat amb tots els relleus, en brut com si acabés de sortir de la forja.
Aquí trobareu la llista de totes les fonts d’aquest model instal·lades a la ciutat.
antiga font del gat
Seguint la mateixa direcció, adossada a la paret de la casa que fa cantonada amb els carrers de Carders i Tantarantana, es trobava una font antigament alimentada pel Rec Comtal. Servia d’abeurador pel bestiar, se’n deia del Gat, per la cara del gat que feia d’aixeta.
L’enderrocament de la casa va portar a la desaparició de la font i la pèrdua de les pedres originals. Amb la construcció d’habitatges socials, el 1995, l’ajuntament hi va bastir una rèplica amb tres aixetes.
Ara ve l’anècdota, es diu que la cançó de la font del gat es refereix a aquesta font i en lloc de “baixant per la font del Gat…”, deia “passant per la font del Gat, una noia i un soldat…”.
L’actual font del Gat de Montjuïc, es va construir el 1926 i no donaria temps a consolidar la cançó popular, mentre que pels voltants de Sant Agustí es trobava una antiga caserna militar habilitada sobre l’antic convent de Sant Agustí, enderrocat per ordre de Felip V.
Com a record de la noia de la cançó, a sobre la font hi ha una placa que rememora la Marieta del carrer del Portal Nou.
Hi trobareu unes bones referències al blog La Barcelona de antes.
pou al convent de Sant Agustí
Ara ens atansem al proper antic convent de Sant Agustí. Si revisem el pati adossat a les restes del claustre, encara podrem entreveure, protegit per una reixa, les senyals d’un pou que devia ser ben bé al mig del pati.
Adjunto el planell de l’antic convent, gracies a la web monestirs, on es veu el pou al claustre.
font del forat de la Vergonya
Aquest cop sí que ens hem perdut de debò. En lloc de creuar pel centre Cívic del Convent de Sant Agustí i sortir al proper carrer de Comerç, hem anat en direcció contrària, pel carrer d’en Serra Xic i al voler rectificar, ens hem posat pel carrer del Pou de la Figuera, Amb aquest nom potser hi trobarem una font o almenys el pou anomenat.
Doncs no, però hem fet cap a un espai reivindicatiu dels veïns del barri, el Forat de la Vergonya. Aquest lloc te una llarga història de reivindicacions, actes d’ocupació i baralles amb la policia i l’ajuntament.
Al final, ha quedat com l’únic espai del barri on pots trepitjar terra i l’han pogut lliurar de convertir-se en una plaça dura de les que tant agraden els nostres consistoris. Amb horts urbans i un parell d’espais per jugar a pilota.
Com a homenatge d’aquesta llarga lluita, ha quedat una font per beure, feta amb ferro forjat, trencadís i elements vegetals.
font dels Mestres Casals i Martorell
Ara buscarem el carrer de l’Arc de Sant Cristòfol i arribarem a un dels espais esponjat del barri Vell. Aquí hi ha un petit espai de patinatge, es tracta del començament del carrer dels Mestres Casals i Martorell. Seguirem el carrer i gairebé al final, a ma esquerra, es troba la font d’obra de dos aixetes que volem mostrar-vos, l’arc aixopluga a més una finestra de veïns.
font de Verdaguer i Callís
Seguirem el carrer fins a Sant Pere Més Baix i girarem a l’esquera, cap a la Via Laietana. Just abans d’arribar-hi trobarem a ma dreta el carrer de Verdaguer i Callís.
El seguirem i a la mitat, a ma dreta trobem, aquesta font de una sola aixeta, humil, però que encara dona bon servei als passejants i veïns del barri. Si seguim el carrer, a més, tindrem el premi d’aparèixer davant del Palau de la Música, per acabar la visita.
Recomano agafar la visita guiada, ens sorprendrà molt agradablement.
