el canal de la Infanta

Inaugurat el 1819 per la Infanta Lluïsa Carlota de Borbó – Dues Sicílies, encara no era acabat, però amb els seus 17 km ja era la obra més important per l’abastiment agrícola del Baix Llobregat, i finalment va esdevenir un motor molt important per les industries de la zona que varen aprofitar els seus salts d’aigua com a energia motriu. Només seguiré el canal principal, per tant obviaré la munió de regadores i filloles, moltes de les quals encara abasteixen d’aigua els horts de la Comarca.

A més a més, a la revista CIMBRA del col·legi d’Enginyers d’Obra Pública, en teniu dos articles molt ben documentats: numero 381 Maig-Juny 2008 i numero 382 Juliol Agost 2008

Adjunto un mapa, de 1908 amb el recorregut del Canal, conservat a l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC)

Molins de Rei i Sant Feliu

En primer lloc cal fer notar que ja amb anterioritat a la seva construcció, entre el Papiol i Molins de Rei, les rescloses Capdevila i Ferrer i Mora son l’inici de l’anomenat Rec Vell, que proporcionava aigua als seus molins paperers. Aprofitant aquest aport d’aigua, a la casa de les Comportes de Molins de Rei comença aquesta obra dissenyada per l’arquitecte Tomàs Soler i Ferrer, i amb la participació de Pere Serra Bosch.

Des d’aquest punt, el canal surt soterrat pel carrer del canal de la Infanta i el carrer Amadeu Vives, on segueix en paral·lel a les vies del tren fins al polígon industrial, a l’Avinguda de Barcelona, exactament al camí de can Capellans. Aquí continua per l’exterior fins una mica abans de la carretera Sansón, a on es torna a soterrar en mig de naus industrials. Seguidament, el canal principal entra a Sant Feliu de Llobregat per sota del Passeig del Canal i ressegueix la via del tren fins a la Bordeta, al barri de Sants. Encara que a Cornellà seguirem trobant restes de la seva estructura, ja no hi porta aigua.

Passejant pel marge esquerra del riu Llobregat, he trobat les comportes del tub del governador, conducció que canalitza l’aigua procedent del riu Anoia, la riera de Rubí i els diferents desaigües del col·lector de la A-2 que recull el retorn de les regadores cap el riu Llobregat i que desemboca just després de la EDAR de Sant Feliu de Llobregat.

Sant Joan Despí

Encara que no hi queden restes visibles, tenim constància que passava totalment cobert per Sant Feliu del Llobregat, i a la frontera amb Sant Joan Despí, proveïa aigua, amb la séquia Magarola, a la fàbrica de Cartró Bachs. A partir d’aquest punt, creuava per sota de la Nacional II, just davant de l’actual camp de futbol del F.C. Barcelona, dedicat a Johan Cruyff.

Si ara travessem pel túnel i al primer caminet girem a l’esquerra, ben aviat trobarem el començament del Passeig del Canal, que travessa tot el municipi fins arribar a Cornellà. A mig camí podeu baixar a veure l’antic pont del torrent d’en Negre. Per tot el passeig anirem trobant plafons explicatius del Canal.

Llavors, un cop arribat a Cornellà, ens espera un canvi substancial. Tot el recorregut del canal, encara soterrat, està marcat per unes rajoles blaves, separades aproximadament per uns cinquanta metres cada una. Ara us repto a seguir tota la ruta per aquesta població.

Cornellà

A mig camí, a la dreta, trobareu l’antiga masia can Trabal, que l’aprofitava pel rec però ara l’han reconvertida en restaurant. Una mica abans, i també a ma dreta, veureu encara la comporta de can Vilumara, que sortia de l’anomenat Salt Quer, popularment conegut com el salt de la Llana.

Paral·lelament recomano passejar pel parc dedicat al Canal i sobretot visitar el proper Museu de les aigües de la fundació AGBAR.

Una mica més endavant trobem l’antiga colònia tèxtil can Rosés, que n’aprofitava l’energia amb el seu salt. Finalment anirem a buscar el pas del canal per damunt del parc de can Mercader, que es l’únic lloc de Cornellà per on passava descobert. Primer de tot ens aturarem a veure les restes, ara cobertes de vegetació, del pont de Quitllet. Passat can Mercader, entre horts encara treballats, creuarem per sota la ronda del Litoral i veurem el pont de Conflent, ara molt abandonat. Si pugem les seves escales, travessarem la riera de la Remunta i entrarem a l’Hospitalet.

l’Hospitalet

A partir d’aquest punt ja han desaparegut, soterrades, les restes originals del canal, però se n’ha fet una bonica recreació del pont de la Remunta a l’Avinguda Josep Tarradellas. El canal seguia per aquesta Avinguda fins al molí ubicat al salt Basté, ara integrat dins del complex cultural Tecla Sala. Encara podeu seguir fàcilment el seu recorregut per l’Hospitalet, gracies a les grans indústries fabrils que es van bastir al seu empar: la Farga, Cosme Toda, can Batllori, can Llopis… i que ens mostren el gran aprofitament industrial que se’n va fer en aquesta ciutat.

Barcelona

Per acabar, a Barcelona, encara podem veure les restes de la séquia de circumval·lació al darrera de l’estació de la Magòria, a tocar de can Batlló. Finalment, haurem d’anar al carrer de la Mare de Deu del Port, al costat del Cementiri de Montjuïc, abans de creuar les vies del tren, per trobar els vestigis del canal descobert, que desembocava al mar al salt de casa Antúnez.