Central de Cornellà

Aquesta instal·lació té l’afegit de satisfer dos objectius alhora, el purament arqueològic industrial, en la seva vessant de Museu de les aigües i el funcional donat que la Central encara està connectada a la xarxa per cobrir les necessitats per la que va ser dissenyada.

El museu mostra, en la ubicació inicial i amb els materials originals, com es va implementar l’estació de captació i bombeig de la central de Cornellà. La rehabilitació actual és el resultat del treball de l’equip d’arquitectes 2BMFG (Carles Buxadé, Àgata Buxadé, Joan Margarit, Ramon Ferrando i Carles Gelpí).

Si no podeu visitar-ho personalment, recomano la curosa visita virtual que proporciona la web de la fundació d’Aigües de Barcelona.

el jardí

No deixeu passar la oportunitat d’extasiar-vos amb la cascada que Gaudí va dissenyar el 1883 als jardins de la casa Vicens. Fidel a la mida original, va ser reconstruïda amb els planells de l’arquitecte i es va inaugurar als jardins del museu l’any 2019.

Aprofiteu l’avinentesa per gaudir del jardí, plantat d’arbres fruiters per protegir l’aqüífer.

Tant mateix no deixeu de visitar les repliques de les fonts més tradicionals a la ciutat de Barcelona i altres elements industrials originals, repartits a l’entorn.

Al voltant de la planta encara podem gaudir de l’arquitectura original de les casetes que protegeixen els 31 pous, construïts en diferents fases segons les necessitats d’extracció, que proporcionen l’aigua amb bombes elèctriques, ja des de la seva construcció, per depositar-la als dipòsits de compensació.

Actualment, abans de injectar-la a la xarxa, l’aigua s’envia a la planta potabilitzadora d’Abrera.

Al complex, també resten els edificis que feien les funcions de residència del director, dels tècnics i la casa del porter.

Finalment, si en teniu oportunitat, podeu visitar el refugi que va protegir la vida dels treballadors quan la planta va ser-ne objectiu a la Guerra Civil.

la fàbrica

L’edifici de Josep Amargós i Samaranch, va ser inaugurat el 1909, està dividit en tres naus: la sala de calderes, la sala de màquines i la sala de l’electricitat.

A la sala de calderes, on ara hi ha la sala d’exposicions del museu, hi trobem encara dues de les sis calderes que generaven el vapor, al costat encara ens mostren una de les vagonetes que proveïa el carbó i podem passejar pels conductes per on sortia el fum, que s’expulsava per la gran xemeneia de 50 metres que trobarem a l’exterior.

A la sala de la electricitat trobarem els quatre generadors i a sota els condensadors que transformaven el vapor en aigua calenta, per poder aprofitar l’energia i reciclar l’aigua al circuit.

A la sala de màquines, on veiem uns grups de bombes elèctriques que estan en funcionament, encara podem admirar una de les dues bombes de vapor que injectava l’aigua a la xarxa, per elevar-la des dels dipòsits de compensació, cap a la central d’Esplugues del Llobregat i als dipòsits de Sant Pere Màrtir.