Fonts de serie

La majoria estan confeccionades amb ferro colat, amb les aixetes de llautó, i han anat substituint les antigues fonts de paret.

Model font de Canaletes

Aquest projecte dissenyat per l’arquitecte municipal Pere Falqués i Urpí, va ser implementat el 1891 pel contractista Jaume Rodelles.

Documentació gentilesa de l’Arxiu Contemporani Municipal de Barcelona

Plànol del projecte fuente-farol. Alçat i planta. Pere Falqués, arquitecte.
AMCB: Fons Ajuntament de Barcelona. Q136 Foment/Interior, exp. 3/0-1889.

La primera de les fonts d’un total de 14 va ser instal·lada el 1891 a la plaça de les Jonqueres, posteriorment i donada la insuficient il·luminació, el 1892, es va acordar en el disseny la substitució de l’únic fanal per un canelobre de quatre fanals.

Tradicionalment se’n regalava una als nous barris agregats a la ciutat a partir dels municipis veïns, com a senyal de benvinguda.

En l’actualitat en queden disset, el disseny pot contemplar els quatre fanals o estar sense fanals, pot tenir abeurador de gossos o no i pot mostrar o no pintura decorativa en daurat en els elements més destacats.

Al blog de Barcelofilia, trobareu algunes fonts de Canaletes ja desaparegudes.

Fonts Wallace

Dissenyades per Charles Auguste Lebourg a partir d’un concurs de Sir Richard Wallace, que les va patrocinar, estan construïdes amb ferro colat.

A Barcelona només en podem trobar del model gran, amb quatre cariàtides que representen la bondat, la simplicitat, la caritat i la sobrietat. Totes elles tenen detalls diferents, dos amb els ulls oberts i dos amb els ulls tancats, dues amb la cama dreta avançada i dues amb l’esquerra.

Hi han dues versions de l’arribada de les fonts a Barcelona, la més romàntica afirma que va ser una donació del mateix Wallace amb motiu de la exposició universal de 1888, la més prosaica que va ser una actuació de màrqueting de la companyia privada SGAB, en aquell moment competidora del servei municipal. Si en voleu saber més, llegiu aquest preciós article de Barcelona Metròpolis.

Per desgràcia, de les dotze fonts originals, només en queden tres i unes quantes rèpliques, també de ferro colat pintat, de la foneria Salvi, que tenen les quatre cariàtides idèntiques.

Hi ha una versió de la mateixa foneria francesa de Val d’Osne, que substitueix les cariàtides per nens a l’entrada del Parc de la Ciutadella pel Passeig de Picasso.

Al blog de Barcelofilia, trobareu referències d’algunes de les fonts Wallace desaparegudes.

Fonts model Badalona

Dissenyades per Francesc Rogent i Pedrosa, originalment per la ciutat de Badalona, a partir de 1895 es van instal·lar també a Barcelona, canviant l’escut de Catalunya pel de la ciutat Comtal, ara també ho fan a Badalona. També n’he trobat a la capital del reino amb l’escut de la Villa de Madrid.

Bàsicament consta d’una columna que sosté una estructura quadrada i pot tenir un disseny amb una, dues o quatre aixetes i en un cas he trobada una variant amb cinc fanals al cap de munt.

Font de Sant Pere

Es un model únic dissenyat per Pere Falqués i Urpí

Fonts de l’Atzavara

Disseny d’Eduard Fontserè, decorades amb una columna dòrica rematada per un vas amb una atzavara de ferro a l’interior. Van ser instal·lades a diferents espais de la ciutat per iniciativa de l’alcalde Francesc Lluis Dupuy el 1852, la primera a la plaça dels Traginers

Fonts de columna Dòrica

Es tracta d’un model de columna dòrica, la majoria retallada, sense rematar amb cap guarniment.

Font de la Plaça Comerç

Es tracta d’un model únic, en ferro colat, instal·lada al barri de Sant Andreu

Fonts model d’Antoni Rovira i Trias

Antoni Rovira i Trias va ser un arquitecte municipal que va guanyar el concurs de 1859 per urbanitzar el districte de l’Eixample, va néixer al barri de Gracia, on hi té dedicada una plaça.

La font de columna que va dissenyar el 1877 és de dos aixetes, guarnida a sobre de cada aixeta amb una petxina flanquejada per dos cavallets de mar, n’hi ha una que a més té dos fanals a sobre.

Font del model Imperial

Es tracta d’un model distribuït per Colomer Nou Parc. En desconec l’autoria.

Font de la Plaça de Valentí Almirall

Es tracta d’un model instal·lat a Sant Martí de Provençals, a tocar del parc del Clot. Encara que no se sap l’autoria, si es coneguda la direcció de les obres de la plaça per l’arquitecte Antoni Rovira i Trias i posteriorment per Pere Falqués i Urpí. A la plaça de la Concòrdia de les Corts n’hi ha un altra amb tres fanals diferents i la mateixa base. Aquí es coneix el disseny de la torre del campanar per Antoni Rovira i Rabassa, fill de Rovira i Trias.

Fonts del model Barcelona i de la varietat Urbana

N’hi ha moltes per la Ciutat, però només una amb els fanals al damunt instal·lada al barri del Baró de Viver.

Fonts de Capella

La Ciutat n’és plena d’aquesta mena de fonts, ara bé m’agradaria mostrar-vos-en algunes de peculiars.

Font de la plaça d’Ibèria

Model únic de font de ferro colat ubicada al barri de Sants.

Fonts de la caserna del Bruc

Es tracta d’un model que en te dues instal·lades al mateix indret